Doncs encara que ja he anat comentat la meva opinió durant tot el curs... Crec que he de fer una bona valoració. Aquest credit veriable és extraordinari, i molt dinàmic i original, la veritat és que m'ha encantat. Tot i així també té les seves pegues, una d'elles, és la falta de temps, ja que 1 hora setmanal no és massa per ajudar lo suficient a un alumne, i la segona pega és que no tots estem preparats per ajudar a un nano, no crec haver-lo ajudat tant com m'hagues agradat. Soposo que encara siguem més grans, també som adolescents i molts problemes que veiem en ells no els sabem veure des de una mirada adulta o madura, i per molt que ho veiguem així tampoc sabem com ajudar-los, molts en prou feines sabem ajudar-nos a nosaltres mateixos. Crec, però que em aprés tant ell com jo, potser més jo i tot, però més d'una manera personal, que no pas educativa. He sapigut entendre coses d'ell, coses per les quals ha passat que ningú del meu entorn ha passat, i m'he sentit gran, ara no he sapigut massa com ajudar-lo, té masses problemes per tots cantons, i no només ell, sinó masses nanos, m'he sentit una mica agoista també... sovint em queixo de les meves coses, però ell té moltes més dificultats que jo. Soposava que al ser d'una cultura diferent veuria les coses des de molts altres punts de vista, però la veritat és que le vist tant igual a qualsevol persona d'aquí... he vist que molts immigrants no s'adabten per què des de bon principi ja creiem que no s'adabtaran...i és injust.
La veritat és que m'he vist a mi a segon d'ESO, i la veritat és que em sent-ho alleujada de veure a on estic, no m'enrecordava ja de moltes pors que havia tingut...que curiós. Crec que inclús m'ha entrat una mica de vena maternal i tot!
La veritat és que he aprés molt i ho agreeix-ho de debò, un gran crèdit, i l'Hicham un gran nano, que té una inoscencia que no hauria de perdre per res del món.
Espero que se'n ensurti de debò...
GRÀCIES.
1 comentari:
Si has aprés tot això que dius, estic super contenta, perquè en el fons, és del què es tractava. Fer de profe, era una mica una excusa per arribar a conèixer les teves possibilitats i ajudar a l'altre a creure més en ell mateix. I de rebot, aprendre tot això que dius que has aprés. Obrir la mirada, i el cor, moltes vegades, ajuda a madurar i a crèixer com a persona, i veure, que podem estar molt contents per tot el què tenim i donem i el què ens donen i tenen. Gràcies Mireia, ets molt humana i entens perfectament les emocions de les persones, i això és, per mi,molt positiu.
Passa unes bones vacances i... somriu!
Publica un comentari a l'entrada