Hem fet un bermut amb els de volunteriat, l'Hicham tot i no ser de l'aula d'acollida també hi era... però casi no m'ha dit res, sempre m'ho fa, quan em veu pel passadís desvia la mirada... li deu fer vergonya, però em sap greu.
:S
A més a més, Gemma fa poc em vas explicar que li havien baixa't els pantalons els seus companys... i encara que ell s'ho prengués amb broma, em sembla de molt mal gust. Però l'admiro, per què no plora i es fa el valent, però es te que deixar d'enganyar, per què l'acceptin s'ha d'acceptar, no pot pretendre ser algú altre, ha de valorar les seves propies qualitats... es compara massa, i veu les coses bones dels altres i les dolentes d'ell, i jo en canvi el vec molt gran com a persona i no vull que es deixi perdre... Al pròxim curs haurien de colaborar tots els professors i fer-li creure en ell crec jo... sé que és díficil, però forma part de la seva feina.
:)
1 comentari:
Creure en ell mateix i ser qui és....és això el què hem de fer tots, i és tant dificil...i no tots els professors, i companys estem preparats per veure-ho.
Publica un comentari a l'entrada