Al entrar a classe, els companys de l'Hicham m'han estat fen broma sobre que jo era la novia del Hicham o que ell ho havia dit o no sé què, l'Hicham s'ha enfadat amb ells per això, tot i així jo he passat del tema. Avui l'Hicham m'ha comentat que l'examen de la setmana passada no li havia anat massa bé, ja que deia que no ho entenia, jo crec que la veritat és que no ha estudiat, crec que l'Hicham té més problemes dels que intenta mostrar, tot i estar sempre rient crec que es com una mascara per no mostrar moltes coses de les que sent, a la minima que algu li diu algu, reacciona de seguida, crec que li afecten molt les coses, i crec que la gent es pensa que en realitat no li afecten, i lo pitjor és que crec, que si ell pensa que te un problema, creu que es la culpa del problema... tinc aquesta visió d'ell. Em fa ràbia per què es molt bo i inoscent i crec que s'està perdent i realment no sé que fer... Crec que vol tenir qualitats que tenen els altres i no se'n adona de les seves... Per molts ànims i paraules de satisfacció que li donis, no crec que sigui el que vol escoltar, i saber el que vol escoltar una persona és força dificil... Tot i així vull que se'n ensurti però crec que quan mira la realitat del que li espera més endevant cada vegada ho veu més díficil, i si ho veu clar, de seguida es decepciona també crec. L'Hicham necessita més ajuda de la que demana penso, i crec que se la mareix...
No sé ben bé com explicar-ho, però fa rabia veure que algú s'enfonsa sense per què ¿males compenyies? ¿falta d'autoestima? ¿problemes amb la familia o amb els amics? ¿una acumulació de tot plegat?...
en fi que he de fer? nomès puc estar amb ell 1h a la setmana, i tampoc puc endinsar-me al seu món...