Avui l'Hicham ha arribat tard, i le hagut d'esperar al passadís un rato. M'ha dit que s'havia adormit, ves a saber a quina hora se'n va anar a dormir... Em estat corretgit exercicis, que l'Hicham no tenia fets per variar, li he tornat a dir que porti l'agenda, a veure si ara em fa cas... Moltes exercicis que em de fer, li dicto jo, i sobretot de la pissarra, per què igual que l'agenda, només porta les ulleres quan vol, alguna vegada les porto jo i així ell també se les fica, per què sinó no hi ha manera, no és conscient de que li empitjorarà la vista si continúa així. Tot i així avui estava més atent, parava més atenció. faltava algun dels més gamberros i la classe ha pogut ser una mica més tranquila. Explicaven coses que al Hicham li interessaven més, i avui semblava més motivat, soposo que ha tingut un bon cap de setmana, com a mínim m'ha dit que havia guanyat el partit de dissabte i que havia marcat algun gol, m'agradaria veure'l jugant un dia. Li he demanat que tal li anaven les altres assignatures i m'ha rigut, m'ha dit que algunes millor que altres, però crec jo que no molt bé... tot i així espero que acabi passant de curs!
Aquesta frase em recorda al Hicham, aquest nano que sempre busca l'aprovació dels seus companys:
Quien sólo busca el aplauso de los demás, pone su felicidad en manos ajenas.
molt certa, ¿oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada