3er dia

Avui al arribar a classe, m'he trobat que tenien examen, tot i que al final en Josep l'ha aplaçat per el pròxim dia. Sincerament no m'ha agrada't el què a fet, ja que això és donar-li peixet als alumnes, i per molt que es casi segur que ningú havia estudiat, però i si algú ho hagués fet, què? Crec que així el professor aconsegueix que aquests alumnes encara es prenguin més les classes com una broma. I és que vulguem o no, aquestes classes que s'ha suposa que són per gent que tenen més dificultats, moltes vegades són considerades "classes per burros", cosa que no és, ni trobo justa. I a més l'Hicham m'ha explica't que vol fer batxillerat científic, per què vol ser metge, i donant-li’s peixet ara, l'únic que aconsegueixen és dificultar el seu futur. En part suposo que en Josep li costa mantenir una organització a la classe, ja que la gran majoria són rebels, però que es tractin de manera diferent que altres alumnes no és la solució, almenys això crec jo. I és que m'ha fet moltíssima il·lusió que l'Hicham tingui tantes ganes de ser metge, i és que vull que ho sigui si ell ho vol, per què i veig possibilitats, i intentaré ajudar-lo a que ho sigui...:) Els companys es continuen ficant amb ell, i l'Hicham sempre que li demano que què li diuen, em diu "aquest l’he de picar" i ja està, crec que ho fa més per donar-me entendre de que no li afecta i de que ell és més fort, tot i així crec que li afecta... i jo sé que és el triple de fort i madur que altres persones que es creuen superiors a altres... M'agrada el seu to de veu i m'agrada encara més quan no mira la taula m’entres m'explica alguna anècdota, i puc apreciar la seva mirada de felicitat. L'Hicham a mi em transmet molta innocència, i és que com vaig dir el primer dia, és com un germà petit amb molta força, que m'està ajudant a créixer a mi com a persona. Me l'estic arribant estimar molt. =)

2on dia

Els nervis ja no eren com els del primer dia, però tot i així ni havien, ja que em feia por que l'arribada a classe fos tan escandalosa com la setmana passada. Hi ho va ser, tot i que per sort l'Hicham s'havia canviat de taula i ara s'assentava la primera fila, cosa que em va semblar molt bé, ja que així podria seguir amb més atenció la classe i els companys no molestarien tant. La dinàmica del professor és la mateixa, i posa exercicis per fer. Ajudo a l'Hicham, i em vaig fixant en algunes faltes, falla sobretot en els accents, en els plurals masculins, i en la l’apòstrof. Tot i així s'aplica i intento felicitar-lo quan veig que ja no repeteix una falta d'ortografia. L'ambient de la classe és molt desorganitzat i la majoria d'alumnes li falten el respecte al professor, que per cert es diu Josep. Hi ha molt d'escàndol i és difícil concentrar-se. Però l'Hicam sempre s'esforça, i al acabar els deures abans que la majoria de la gent, vaig aprofitar per parlar-hi una estona. Em va explicar que tenia catorze anys, i em va fer gracia, per que em va dir "se que he nascut al mes cinc, però no sé quin és", em va semblar molt innocent... Aquest any ha fet el ramadà per primer cop, per que em va dir "ja sóc gran", i la pura veritat, és que es veu molt gran com a persona. El que em va empipar era que hi havien els típics passats que sempre molesten l'Hicham, ben bé no sé que fe amb ells, ja que són els típics, que com més t'hi vols encarar, pitjor, però és que crec que l'Hicham no s'ho mereix, ja que a part de molestar-lo en hores d'estudi, crec que pretenen posar-lo en ridícul davant meu, i en realitat l'únic que fan, es quedar patètics ells.

Vam corregir els exercicis, i l'Hicham es va proposar voluntari a resoldre’n alguns, vaig veure que tenia dificultats al llegir, però no sé si és per què no entén la seva lletra o simplement per que li costa, ja ho aniré observant.
M'he fixa't que els ulls de l'Hicham són verds i molt grossos, transmeten moltes ganes de créixer i veure món. Segueix-ho admirant-lo i estimant-lo cada dia més...

El primer dia

Estava nerviosa, tot i així vaig preferir mentenir la sang freda, per que l'Icham no notés el meu nerviosisme... Jo ja m'imaginava una classe escandalosa, i no em vaig equivocar gens. Al entrar a classe ja hi havia un gran rebombori, cosa que em va fer posar nerviosa, tot i que em sembla, que l'Icham també ho estava força. Els seus companys li deien coses sobre mi, i encara es ficava més nerviós, tot i així mentenia la sang freda com jo, i somreia. Ens vem presantar, i a simple vista em va semblar més petit de l'edat que té. Em vaig posar al seu costat, i em va dir que tenien que fer una sèrie d'exercicis. Ja m'havien informa't de que tenia moltes faltes d'ortografia, així que vaig decidir intentar fixar-m'hi, tot i que fos l'assignatura d'experimentals. I em vaig sorpendre, per què encara que fes moltes faltes, la pura realitat es què feia els deures força depresa, i la veritat és que molts companys li demanaven exercicis, no m'hagues imagina't que fos tant treballador! El problema es que mentre's feiem els deures, companys de l'Icham ens molestaven tan a ell com a mi i em feien preguntes, i el molestaven força amb ell, tot i així l'Icham somreia, soposo que volia fer veure que no li efectava... Però tot i així m'hagues agrada't que el professor hagues possa't una mica d'ordre, ja no tan sols amb aquests dos nois, sino en la classe general (que la gran majoria són inmigrants), feien molt xivarri.
Tot i així, l'Icham em va sorpendre per què si esforçava molt, i si teniem algun dubte el demanavem al professor, sincerament el vaig trobar molt intel·ligent, i crec que té moltes possibilitats, l'únic que no s'ho creu, però intentaré de totes les maneres que s'ho cregui, pel sól fet de que s'ho mareix, i no tothom té el valor d'acceptar que una noia se li fiqui al costat de la taula a ajudar-lo, s'ha de ser molt madur i ell ho és.
Crec que vem compeginar molt bé el nostre primer dia, ja que més que un alumne, el veig un amic i company del qual puc apendre moltes coses jo també.
Soposo que l'he comença't a veure com un nou germà. :)

hola gemma qe tal?