L'Hicham cada dia el veig més distant, ¿en que pensarà? Els seus companys sempre li estan fent bromes, entre d'altres sobre que diu que sóc la seva novia, etc. Es desconcentra, bé la classe en sí està sempre fent el que no ha de fer, pocs són capaços de seguir el professor més de cinc minuts. És un descontrol i com que jo, sincerament, unes vuit del matí d'un dilluns tampoc estic molt desperta, moltes vegades no sé que he de dir-li al Hicham per què no es desconcentri, cada vegada està més a la lluna, i el vaig avisant, però i torna, es fica en temes de conversa dels altres, comença a jugar am objectes raros que no sé per què porta (com una clau anglesa), això sí, sempre que l'aviso s'ho pren amb bon humor, crec que una de les qualitats del Hicham, és que encara que no ho sembli, és molt possitiu, sincerament jo en el seu lloc, em veuria molt ensorrada, la veritat es que és un nano admirable i únic. A millorat amb caligrafia, si més no al principi sempre intenta fer més bona lletra, però de mica en mica va afloixant, però ho intenta i ja és molt. Em estat fent exercicis de física o química, que la veritat és que li faig més nosa que servei, per què no en tinc massa idea, però cada vegada que tenim un dubte anem a demanar-li al Josep (el professor).
M'ha explica't que la última vegada el van expolsar per acumulació de "tonteries" com ell diu, com ara menjar xiclet, fer escàndul, etc. No sé si m'ha dit la veritat o què, però ho veig una mica absurd, tampoc crec que li digui als seus pares que l'han expulsat, la veritat... S'haurien d'aplicar altres mesures per reforçar els nanos, ja que l'han expulsa't més d'un cop, i no crec que haigui canviat el seu comportament massa, vaja... com a mínim els 2 primers dies, i crec que no sóc l'única que penso així. En fi... Això ja és més un problema d'educació.
Nosotros somos lo que pensamos. Todo lo que somos lo somos por nuestros pensamientos. Y con nuestros pensamientos, construimos nuestro mundo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada