Ha estat un dia normal, l'Hicham com de costum no portava l'agenda, ni els exercicis fets, sol portar nomes una llibreta i allà fa tots els exercicis, li he demanat més d'un cop que porti agenda, però no hi ha manera, tampoc puc obligar-lo, ni molt menys amanaçar-lo... Tot i així els exercicis que no fa a casa els va fent a classe, i no se li dona gens malament, és molt bo calculant i a vagades com jo sóc una patata en quimica, en comtes d'ensenyar-li jo a ell, ell m'ensenya a mi. Té moltes possibilitats, però la pega és que no se les creu o no se les vol creue, té altres ocells voltant pel cap, li important més altres coses, veu ilusions, però les veu lluny, casi impossibles. El tindriem que motivar d'alguna manera o altre, és díficil, però no impossible.
Canviant de tema, al final de la classe em corretgit els exercicis i estaven correctes, a més a més molts companys li demanen els exercicis al Hicham, senyal de que els fa sovint bé ¿no? Si és que es molt llest, i com ja he dit, li falta motivació... va vinga entre tots l'hauriem d'ajudar, però clar, no tothom se centrarà en un mateix alumne o company, cadascú a més a més té ja els seus problemes...
¿Per què és tot tan complicat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada