Un altre dia corrent, avui l'Hicam, però semblava més dispers, cada dia li demano que com a anat el cap de setmana i que què a fet, però per molt que li demano i intento treure-li altres temes de conversa, no aconsegueix-ho tenir-hi una relació més amigable, no sé mai ben bé que dir-li i a part no és capaç de mirar-me als ulls, sempre mira cap a altres cantons, no sé pas que li dec semblar, potser l'intimido massa, la veritat és que no ho sé, però no sé com actuar amb ell, sovint li diuen coses, el critiquen o l'insulten, i no sé ben bé que dir-li, dic que passi d'ells, però s'autoenganya dient que "són subnurmals, ja els picaré", és normal que no és concentri, vol sé també un dels "guays" i no aconseguir-ho li fa ràbia, és comprensible, però s'està deixant perdre, té acceptar-se tal com és primer, per què l'acceptin a ell després. Soposo que els problemes a casa, també ajuda a que no acabi de concentrar-se, comparteix habitació amb els seus germans, i llavors dubto que tingui un racó per estudiar com Déu mana, a més a més a les tardes sol quedar, i com que no hi ha manera de que porti l'agenda, doncs dubto moltissim que aconsegueix-hi fer els deures algun dia... A part que és una classe ja en sí, molt desmotivada... no hauriem de creure només amb l'Hicham, hauriem de creure en tots ells, per què de mica en mica tots s'anessin motivant, un sol és complica't, però clar, com fer-ho?
L'Hicham té uns ulls grossos i verds, un somriure inoescent i moltes ganes de viure, jo no crec que es mareix-hi el futur que molta gent li dona.
"Sólo yo puedo, pero solo no puedo."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada