VALORACIÓ

Doncs encara que ja he anat comentat la meva opinió durant tot el curs... Crec que he de fer una bona valoració. Aquest credit veriable és extraordinari, i molt dinàmic i original, la veritat és que m'ha encantat. Tot i així també té les seves pegues, una d'elles, és la falta de temps, ja que 1 hora setmanal no és massa per ajudar lo suficient a un alumne, i la segona pega és que no tots estem preparats per ajudar a un nano, no crec haver-lo ajudat tant com m'hagues agradat. Soposo que encara siguem més grans, també som adolescents i molts problemes que veiem en ells no els sabem veure des de una mirada adulta o madura, i per molt que ho veiguem així tampoc sabem com ajudar-los, molts en prou feines sabem ajudar-nos a nosaltres mateixos. Crec, però que em aprés tant ell com jo, potser més jo i tot, però més d'una manera personal, que no pas educativa. He sapigut entendre coses d'ell, coses per les quals ha passat que ningú del meu entorn ha passat, i m'he sentit gran, ara no he sapigut massa com ajudar-lo, té masses problemes per tots cantons, i no només ell, sinó masses nanos, m'he sentit una mica agoista també... sovint em queixo de les meves coses, però ell té moltes més dificultats que jo. Soposava que al ser d'una cultura diferent veuria les coses des de molts altres punts de vista, però la veritat és que le vist tant igual a qualsevol persona d'aquí... he vist que molts immigrants no s'adabten per què des de bon principi ja creiem que no s'adabtaran...i és injust.
La veritat és que m'he vist a mi a segon d'ESO, i la veritat és que em sent-ho alleujada de veure a on estic, no m'enrecordava ja de moltes pors que havia tingut...que curiós. Crec que inclús m'ha entrat una mica de vena maternal i tot!
La veritat és que he aprés molt i ho agreeix-ho de debò, un gran crèdit, i l'Hicham un gran nano, que té una inoscencia que no hauria de perdre per res del món.
Espero que se'n ensurti de debò...



GRÀCIES.

dijous 28 de maig

Hem fet un bermut amb els de volunteriat, l'Hicham tot i no ser de l'aula d'acollida també hi era... però casi no m'ha dit res, sempre m'ho fa, quan em veu pel passadís desvia la mirada... li deu fer vergonya, però em sap greu.
:S

A més a més, Gemma fa poc em vas explicar que li havien baixa't els pantalons els seus companys... i encara que ell s'ho prengués amb broma, em sembla de molt mal gust. Però l'admiro, per què no plora i es fa el valent, però es te que deixar d'enganyar, per què l'acceptin s'ha d'acceptar, no pot pretendre ser algú altre, ha de valorar les seves propies qualitats... es compara massa, i veu les coses bones dels altres i les dolentes d'ell, i jo en canvi el vec molt gran com a persona i no vull que es deixi perdre... Al pròxim curs haurien de colaborar tots els professors i fer-li creure en ell crec jo... sé que és díficil, però forma part de la seva feina.

:)

01-06-2009

L'Hicham tenia examen i no m'he pogut quedar a la classe, igualment quan jo hi he anat encara no havia arribat, però espero que haigui anat...
Tot i així no em sembla bé que haiguin d'aplaçar tant l'exàmen... els han de preparar pel dia de demà, i aquestes facilitats no se les trobaran a la vida...


En fi, avui era l'últim dia i m'ha sabut greu no poder estar amb ell...



Totes les despedides són tristes, llavors en comptes de dir "adeu!" direm "fins després!"

25-04-2009

Avui el professor m'ha dit que si feia falta no em quedés, per què tenien que estudiar per l'examen del endemà. Però he preferit quedar-me i assegurar-me de que estudiava. L'he ajuda't a fer-se un resum de les coses més importants, i en sabia forces eh! m'ha explica't així el tema una mica per sobre i la veritat és que m'ha sorprés. Tenia l'altre examen aprovat, o sigui que espero que aquest també l'aprovi, i així es treu una assignatura de sobre... Els altres alumnes també em demanaven ajuda, i m'ha fet ilusió, sembla que el professor se'ls haigui de menjar. I havia molt xivarri, però ens hem pogut concentrar, i fins els últims 5 minuts l'Hicham ha estat molt atent, segú que acaba aprovant! si més no si està esforçant, crec que si segueix així de mica en mica, la gent li començarà a veure més futur, i ell se'l creurà, i podrà. S'ho mereix, tu també ho creus oi Gemma?


Avui és el dia de demà, que tant ens preocupava ahir.

dilluns 11 i 18 de maig

No vaig poder assistir a aquestes classes, per què tenia hora al metge.

04-05-2009

Un altre dia...ja s'acaba, l'Hicham avui havia fet els deures! ajaj però s'ha desmotivat, avui estava molt mugut i molt inquiet, soposo que al ser l'últim mes, i avui tots estaven més moguts (com sempre, però bé...) L'Hicham m'ha dit que havia acabat els exercicis en l'última classe... ja m'extrenyava, s'ha possa't les ulleres com a mínim, ja era hora! tot i que li dicto les preguntes per què així ane'm més ràpid...
Buff! això ja s'acaba...el trobaré a faltar crec, i em sap greu, per què amb un dilluns setmanal no he tingut suficient temps per poder-lo ajudar...
Un dia molt normal...la veritat no tinc res a explicar...


Un dia més, també és un dia menys...

27-04-2009

L'Hicham ja te 14 anys, així que tan bon punt he arribat le felicitat. Alguns companys també l'han felicitat i crec que li ha fet ilusió :). Tot i així em fet classe, molt rutinaria, corretgir exercicis anteriors, llegir, fer exercicis i corretgir-los, tot i què he de reconèixer que l'Hicham a millora't bastant, quan si posa és molt treballador, el problema és que no si posa, es ben igual que jo, si és que tampoc sé com aconsellar-lo, per què som tant semblants, que també m'hauria de saber aconsellar a mi... I alhora l'entenc moltissim, i entenc com es sent algunes vegades...
A part d'això, avui m'ha fet gracia, per què les companyes del Hicham també m'han demanat dubtes, i ha anat realment bé, l'Hicham semblava feliç, i s'ho mareix, m'he oblidat de demanar-li que li han regalat....


No dejamos de jugar porque nos hayamos hecho viejos. Nos hacemos viejos porque hemos dejado de jugar

20-04-2009

Per fi tinc l'Hicham despres de setmana santa! ja era hora, m'ha explica't que li han anat molt bé i que s'ho ha passa't molt bé i que tan de bó encara fossim a vacances, i qui no ho vol així? Avui estava anima't d'aqui poc es el seu aniversari! en ferà 14 ja! sincerament el veig més petit, i a l'hora més gran, es curiosa aquesta sensació que et desperten els adolescents ¿oi? D'aqui poc arriba sant Jordi i li he demanat si regalaria alguna rosa, avui tenia més ganes de parlar amb mi, i m'ha explica't el cap de setmana també d'una manera més detallada. Això sí, quan he pogut li he dit que ens possessim a fer feina, ha sigut un dia força normal, em fet la feina que sabia de fer (ja podria canviar una mica de temàtica el professor...) els em corretgit, l'Hicham es veia anima't dient les respostes (això a mi també em passa quan tinc els exercicis bé jeje), avui l'he vist més motivat, a veure si això dura molt temps.



El sentido común no es tan común.

30-03-2009

Avui l'Hicham ha arribat tard, i le hagut d'esperar al passadís un rato. M'ha dit que s'havia adormit, ves a saber a quina hora se'n va anar a dormir... Em estat corretgit exercicis, que l'Hicham no tenia fets per variar, li he tornat a dir que porti l'agenda, a veure si ara em fa cas... Moltes exercicis que em de fer, li dicto jo, i sobretot de la pissarra, per què igual que l'agenda, només porta les ulleres quan vol, alguna vegada les porto jo i així ell també se les fica, per què sinó no hi ha manera, no és conscient de que li empitjorarà la vista si continúa així. Tot i així avui estava més atent, parava més atenció. faltava algun dels més gamberros i la classe ha pogut ser una mica més tranquila. Explicaven coses que al Hicham li interessaven més, i avui semblava més motivat, soposo que ha tingut un bon cap de setmana, com a mínim m'ha dit que havia guanyat el partit de dissabte i que havia marcat algun gol, m'agradaria veure'l jugant un dia. Li he demanat que tal li anaven les altres assignatures i m'ha rigut, m'ha dit que algunes millor que altres, però crec jo que no molt bé... tot i així espero que acabi passant de curs!

Aquesta frase em recorda al Hicham, aquest nano que sempre busca l'aprovació dels seus companys:
Quien sólo busca el aplauso de los demás, pone su felicidad en manos ajenas.

molt certa, ¿oi?

23-03-2009

L'Hicham avui no ha assistit a classe, la setmana que ve espero veure'l.

16-03-2009

L'Hicham cada dia el veig més distant, ¿en que pensarà? Els seus companys sempre li estan fent bromes, entre d'altres sobre que diu que sóc la seva novia, etc. Es desconcentra, bé la classe en sí està sempre fent el que no ha de fer, pocs són capaços de seguir el professor més de cinc minuts. És un descontrol i com que jo, sincerament, unes vuit del matí d'un dilluns tampoc estic molt desperta, moltes vegades no sé que he de dir-li al Hicham per què no es desconcentri, cada vegada està més a la lluna, i el vaig avisant, però i torna, es fica en temes de conversa dels altres, comença a jugar am objectes raros que no sé per què porta (com una clau anglesa), això sí, sempre que l'aviso s'ho pren amb bon humor, crec que una de les qualitats del Hicham, és que encara que no ho sembli, és molt possitiu, sincerament jo en el seu lloc, em veuria molt ensorrada, la veritat es que és un nano admirable i únic. A millorat amb caligrafia, si més no al principi sempre intenta fer més bona lletra, però de mica en mica va afloixant, però ho intenta i ja és molt. Em estat fent exercicis de física o química, que la veritat és que li faig més nosa que servei, per què no en tinc massa idea, però cada vegada que tenim un dubte anem a demanar-li al Josep (el professor).
M'ha explica't que la última vegada el van expolsar per acumulació de "tonteries" com ell diu, com ara menjar xiclet, fer escàndul, etc. No sé si m'ha dit la veritat o què, però ho veig una mica absurd, tampoc crec que li digui als seus pares que l'han expulsat, la veritat... S'haurien d'aplicar altres mesures per reforçar els nanos, ja que l'han expulsa't més d'un cop, i no crec que haigui canviat el seu comportament massa, vaja... com a mínim els 2 primers dies, i crec que no sóc l'única que penso així. En fi... Això ja és més un problema d'educació.

Nosotros somos lo que pensamos. Todo lo que somos lo somos por nuestros pensamientos. Y con nuestros pensamientos, construimos nuestro mundo.

09-03-2009

No he pogut està amb l'Hicham, ja que estava malalta. Espero veure'l la setmana vinent.

02-03-2009

Un altre dia corrent, avui l'Hicam, però semblava més dispers, cada dia li demano que com a anat el cap de setmana i que què a fet, però per molt que li demano i intento treure-li altres temes de conversa, no aconsegueix-ho tenir-hi una relació més amigable, no sé mai ben bé que dir-li i a part no és capaç de mirar-me als ulls, sempre mira cap a altres cantons, no sé pas que li dec semblar, potser l'intimido massa, la veritat és que no ho sé, però no sé com actuar amb ell, sovint li diuen coses, el critiquen o l'insulten, i no sé ben bé que dir-li, dic que passi d'ells, però s'autoenganya dient que "són subnurmals, ja els picaré", és normal que no és concentri, vol sé també un dels "guays" i no aconseguir-ho li fa ràbia, és comprensible, però s'està deixant perdre, té acceptar-se tal com és primer, per què l'acceptin a ell després. Soposo que els problemes a casa, també ajuda a que no acabi de concentrar-se, comparteix habitació amb els seus germans, i llavors dubto que tingui un racó per estudiar com Déu mana, a més a més a les tardes sol quedar, i com que no hi ha manera de que porti l'agenda, doncs dubto moltissim que aconsegueix-hi fer els deures algun dia... A part que és una classe ja en sí, molt desmotivada... no hauriem de creure només amb l'Hicham, hauriem de creure en tots ells, per què de mica en mica tots s'anessin motivant, un sol és complica't, però clar, com fer-ho?
L'Hicham té uns ulls grossos i verds, un somriure inoescent i moltes ganes de viure, jo no crec que es mareix-hi el futur que molta gent li dona.


"Sólo yo puedo, pero solo no puedo."

23-02-09

Ha estat un dia normal, l'Hicham com de costum no portava l'agenda, ni els exercicis fets, sol portar nomes una llibreta i allà fa tots els exercicis, li he demanat més d'un cop que porti agenda, però no hi ha manera, tampoc puc obligar-lo, ni molt menys amanaçar-lo... Tot i així els exercicis que no fa a casa els va fent a classe, i no se li dona gens malament, és molt bo calculant i a vagades com jo sóc una patata en quimica, en comtes d'ensenyar-li jo a ell, ell m'ensenya a mi. Té moltes possibilitats, però la pega és que no se les creu o no se les vol creue, té altres ocells voltant pel cap, li important més altres coses, veu ilusions, però les veu lluny, casi impossibles. El tindriem que motivar d'alguna manera o altre, és díficil, però no impossible.
Canviant de tema, al final de la classe em corretgit els exercicis i estaven correctes, a més a més molts companys li demanen els exercicis al Hicham, senyal de que els fa sovint bé ¿no? Si és que es molt llest, i com ja he dit, li falta motivació... va vinga entre tots l'hauriem d'ajudar, però clar, no tothom se centrarà en un mateix alumne o company, cadascú a més a més té ja els seus problemes...
¿Per què és tot tan complicat?