L'Hicham ja te 14 anys, així que tan bon punt he arribat le felicitat. Alguns companys també l'han felicitat i crec que li ha fet ilusió :). Tot i així em fet classe, molt rutinaria, corretgir exercicis anteriors, llegir, fer exercicis i corretgir-los, tot i què he de reconèixer que l'Hicham a millora't bastant, quan si posa és molt treballador, el problema és que no si posa, es ben igual que jo, si és que tampoc sé com aconsellar-lo, per què som tant semblants, que també m'hauria de saber aconsellar a mi... I alhora l'entenc moltissim, i entenc com es sent algunes vegades...
A part d'això, avui m'ha fet gracia, per què les companyes del Hicham també m'han demanat dubtes, i ha anat realment bé, l'Hicham semblava feliç, i s'ho mareix, m'he oblidat de demanar-li que li han regalat....
No dejamos de jugar porque nos hayamos hecho viejos. Nos hacemos viejos porque hemos dejado de jugar
1 comentari:
Veure en un altre allò que tu també tens és molt important, perquè ajuda a madurar, reflexionar i buscar una solució que tu faries, i per tant, aconsellar-lo. Encara que no sempre la gent està preparada per escoltar, o no és el moment perquè ho entenguin. Que les companyes d'ell et demanin preguntes està bé, però no oblidis de reforçar el professor.
Publica un comentari a l'entrada