Feia ja molt que no veia l'Hicham, ara s'asenta a un lloc una mica extrany, al costat del profesor, d'esquena a la finestra, és a dir, que en prou feines veu la pisarra. No m'agrada gens el lloc a on està, ja que a part de que te mala vista, no veu res. Han corretgit uns exercicis, que l'Hicham no havia fet (em sembla que només fa els deures quan li don temps de fer-los a casa), tot i així li he demanat el motiu pel qual no els havia fet i m'ha dit que no ho sabia, però la veritat, ara que m'hi fixo, l'Hicham mai porta agenda, si més no, encara no le vista mai, té un problema d'organització vaja... Després em fet un exercicis que ens ha dictat el professor, ara tarda més a fer els exercicis, però ho fa amb més bona lletra i amb més cura al respondre les preguntes. M'ha explicat que ha estat fent ortografia i caligrafia durant el Nadal, ja va bé que faci aquest esforç, ja que jo crec que l'Hicham te moltes possibilitats, encara que crec que molta gent l'infravalora, tot i així quan li salto amb un “oh! Com has millorat!”, s'alegra, i això es importantissim, ja que tinc que mira de fer-li veure lo llest que és, i que és capaç... Tot i que això hauria de ser una feina de tots els professors, encara que crec i sé que es complicat, ja que la classe ja massa sarau i es impossible estar per tots...
En fi, sigui com sigui no es pot infravalorar l'Hicham ni cap alumne.
2 comentaris:
volia fica de titol 12-01-2009 xD perdo!
Tens tota la raó. Tots els profes hauriem de no infravalorara cap alumne. Pensa que les expectatives que tenim els profes es noten, es capten i els alumnes actuen com a profecies autocomplertes, acabant donant-nos la raó al què pensem d'ells. És un mecanisme psicològic molt interessant i dificil d'entendre alhora.Però això també significa que si un creu amb algú,ell ho capta, i per tant, pot arribar a creure-s'ho. La feina que fas és molt important per l'Hicham, i crec que té molta sort de tenir-te
Publica un comentari a l'entrada