2on dia

Els nervis ja no eren com els del primer dia, però tot i així ni havien, ja que em feia por que l'arribada a classe fos tan escandalosa com la setmana passada. Hi ho va ser, tot i que per sort l'Hicham s'havia canviat de taula i ara s'assentava la primera fila, cosa que em va semblar molt bé, ja que així podria seguir amb més atenció la classe i els companys no molestarien tant. La dinàmica del professor és la mateixa, i posa exercicis per fer. Ajudo a l'Hicham, i em vaig fixant en algunes faltes, falla sobretot en els accents, en els plurals masculins, i en la l’apòstrof. Tot i així s'aplica i intento felicitar-lo quan veig que ja no repeteix una falta d'ortografia. L'ambient de la classe és molt desorganitzat i la majoria d'alumnes li falten el respecte al professor, que per cert es diu Josep. Hi ha molt d'escàndol i és difícil concentrar-se. Però l'Hicam sempre s'esforça, i al acabar els deures abans que la majoria de la gent, vaig aprofitar per parlar-hi una estona. Em va explicar que tenia catorze anys, i em va fer gracia, per que em va dir "se que he nascut al mes cinc, però no sé quin és", em va semblar molt innocent... Aquest any ha fet el ramadà per primer cop, per que em va dir "ja sóc gran", i la pura veritat, és que es veu molt gran com a persona. El que em va empipar era que hi havien els típics passats que sempre molesten l'Hicham, ben bé no sé que fe amb ells, ja que són els típics, que com més t'hi vols encarar, pitjor, però és que crec que l'Hicham no s'ho mereix, ja que a part de molestar-lo en hores d'estudi, crec que pretenen posar-lo en ridícul davant meu, i en realitat l'únic que fan, es quedar patètics ells.

Vam corregir els exercicis, i l'Hicham es va proposar voluntari a resoldre’n alguns, vaig veure que tenia dificultats al llegir, però no sé si és per què no entén la seva lletra o simplement per que li costa, ja ho aniré observant.
M'he fixa't que els ulls de l'Hicham són verds i molt grossos, transmeten moltes ganes de créixer i veure món. Segueix-ho admirant-lo i estimant-lo cada dia més...